Història del poble
El terme d'Ares ha sigut un enclavament habitat des de fa milers d'anys, ja a la prehistòria els nostres avantpassats ens van deixar un magnífic llegat en els barrancs del terme, plens de pintures rupestres. Especial esment mereixen les de la Cova Remígia al Barranc de la Gassulla, considerada la capella sixtina del Neolític. Aquestes pintures van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 conjuntament amb la resta d'art rupestre llevantí.
Les primeres restes d'assentaments pròpiament dits els trobem en la Cova Fosca, on encara avui continuen les recerques dels arqueòlegs.
L'origen del nom del poble
El topònim Ares es repeteix amb certa freqüència, des dels Pirineus a la comarca del Comtat. En tots aquests llocs apareix al voltant d'un pas de muntanya. És per açò que la hipòtesi més probable de l'origen etimològic de la paraula Ares segueix el de aras que en llatí volia dir altar. És sabut que els romans acostumaven a fer ofrenes a Mercuri i altres déus quan passaven un port de muntanya, de fet en algun d'aquests llocs encara avui hi ha alguna ermita, com per exemple al port de la Bonaigua (Pallars Sobirà) on trobem la Mare de Déu d'Ares.
Mostra d'açò és el nombre de "colls d'Ares" que podem trobar, entre Camprodon i Prats de Molló, al límit nord del Capcir (terme de Puigvalador), a l'Alt Urgell entre els termes de Cabó i la Guàrdia d'Ares, entre Lavansa i Cambrils al Solsonés, entre les valls de Cardós i Àneu al Pallars Sobirà, a la vora del Turbó entre els termes de les Viles i el d'Abella, a la serra del Montsec entre Àger i Alsamora, al Comtat a Ares del Bosc i també en algun altre lloc al nord dels Pirineus.
